Representants dels diferents COP varen assistir el passat 27 de febrer a la reunió de l'Àrea de l'Exercici Privat de la Psicologia i Intrusisme del Consell General de la Psicologia d'Espanya, per a analitzar qüestions relatives a la formació a tercers, els límits entre les teràpies del benestar i l'Intrusisme professional i els límits d'actuació en les denúncies sobre intrusisme, entre altres temes fonamentals. Per part del COPIB, a la trobada que va tenir lloc a través de la plataforma Zoom, va acudir el vocal de Psicologia Clínica i responsable de l'àrea, Antonio Riera.
Sobre la formació a tercers, es va constatar la confusió que existeix respecte a les competències d'uns certs professionals, aliens a la professió, que poden accedir a unes certes formacions impartides per professionals de la Psicologia, tant des dels propis col·legis oficials com des d'altres organismes, com a universitats o centres de formació privats.
En aquest sentit, es destaca la importància de delimitar l'abast de les competències adquirides en la formació a tercers. Si bé rebre aquest tipus de formacions poden oferir una millora de la competència personal i professional per a una millor actuació, no resulten habilitants per a l'exercici de la Psicologia i no ha de permetre's que aquestes persones assumeixin competències que no els competeixen. La psicologia és una professió que connecta i complementa a moltes altres. Si embargament, que altres professions requereixin d'una formació en psicologia no els converteix en psicòlegs i psicòlogues. Es reconeix la presència de regulacions que admeten altres figures professionals en determinades àrees com la mediació o la coordinació de parentalitat. Es presenta un document de nom: ‘Directrices sobre la Formación dirigida a Terceros’.
En relació als límits entre les teràpies del benestar i l'intrusisme professional, si bé l'intrusisme es troba contemplat en l'article 403 del Codi Penal la veritat és que la Llei de publicitat sanitària no recull un reglament que protegeixi la publicitat dels sanitaris enfront dels no sanitaris. Només poden considerar-se objecte d'intervenció per part de les administracions, publicitats de persones sense les competències adequades que ofereixin tractaments que són específics de la nostra professió o que només els sanitaris poden realitzar, atès que el marc legal requereix d'un títol especialitzat per a això, amb el consegüent perjudici per a la salut psicològica de les persones.
Existeixen múltiples ofertes que guarden relació amb les teràpies del benestar, en les quals no apareixen com a sanitaris ni es presenten amb denominacions en els tractaments que estiguin en les nostres classificacions diagnòstiques, en aquests casos no es pot dur a terme cap denúncia.
Els assistents a la reunió varen coincidir en la necessitat d'educar a la població sobre la figura del professional de la Psicologia, com a màxim garant de la qualitat en tots els àmbits del seu treball professional. Precisament, amb l'objectiu de promocionar als psicòlegs i psicòlogues existeixen diverses propostes de campanyes publicitàries en xarxes socials, i fins i tot en televisió, per a desenvolupar al llarg del pròxim any.
Els coordinadors de l'Àrea varen sol·licitar que els diferents col·legis oficials plantegin propostes per a poder avançar en la línia de la visibilitat. Així mateix, varen sol·licitar posar en coneixement de les respectives comissions deontològiques aquells casos de psicòlegs/ogues col·legiats/des que exerceixen determinades pràctiques pseudocientífiques (teràpia quàntica, reiki, psicoteràpia dels àngels...). Paral·lelament, es va insistir en la necessitat de regular efectivament àrees d'intervenció que, com la psicoteràpia, no tenen un marc legal d'actuació.
Quant a la pràctica privada, des de l'àrea varen assenyalar que en aquests moments existeixen negociacions per a crear una comissió dins de la formació ATA de treballadors autònoms, que podria aportar diferents beneficis per als treballadors per compte propi.
