Dissabte passat, 18 de maig, l'Associació Americana de Psiquiatria va presentar oficialment l'última versió del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders), conegut com DSM-5, en el marc del seu congrés anual, celebrat a San Francisco (EUA).
Si bé la versió espanyola d'aquest manual no estarà disponible fins a principis de 2014, vos avançam algunes de les novetats que incorpora.
En relació amb l'anterior versió (DSM-IV-R), publicada en 1994, el DSM-5 inclou canvis associats a l'organització dels trastorns dins del manual, basant la seva exposició en relació amb la seva aparició en el cicle vital, això és, els trastorns del desenvolupament primer i els neurocognitius al final. Al llarg de tot el manual, els trastorns s'emmarquen quant a l'edat, sexe i característiques del desenvolupament del pacient, eliminant-se el sistema d'avaluació multiaxial, ja que creava “distincions artificials”.
No obstant això, són les novetats relatives als diagnòstics específics dels diferents trastorns les que han centrat l'interès dels professionals i del públic general.
A grans trets, algunes de les modificacions que presenta el DSM-5 són les següents:
- L'Autisme i la síndrome d’Asperger es troben ara units sota un mateix epígraf: Trastorns de l'Espectre Autista. Aquesta categoria inclou a més el Trastorn Desintegratiu Infantil i el Trastorn Generalitzat del Desenvolupament.
- La incorporació de nous trastorns, tals com: l’afartament compulsiu, (persones que mengen a l'excés més de 12 vegades en tres mesos), el Trastorn d’Excoriació (gratat compulsiu de la pell), el Trastorn d'Acaparament (fins ara considerat un símptoma del Trastorn Obsessiu Compulsiu, i definit com la “dificultat persistent de desprendre's d'objectes, independentment del seu valor"), el Trastorn Disfòric Premenstrual i el Trastorn Neurocognitiu lleu.
- El dol no exclou el diagnòstic de depressió. Si bé el DSM-IV excloïa dins de la depressió a les persones que mostraven aquests símptomes després de la pèrdua de l’esser estimat en els dos mesos anteriors, el DSM-5 omet aquesta exclusió.
- La inclusió del Trastorn d'Estat d'Ànim Disruptiu i No Regulat, que caracteritza als nins "amb irritabilitat persistent i freqüents episodis de descontrol de conducta (rabiades), tres o més vegades a la setmana durant més d'un any", amb la finalitat de reduir el diagnòstic de trastorn bipolar en la infància, la prevalença de la qual s'ha vist augmentada a causa que el DSM-IV-R incloïa els problemes d'irritabilitat crònica severa dins d'aquesta categoria diagnòstica i, sovint, eren considerats pels professionals sanitaris com un símptoma de mania en nins.
- El trastorn per consum de substàncies s'incorpora en el DSM-5 per agrupar els trastorns per abús de substàncies i la dependència de substàncies. A més, s'ha creat una nova categoria per recollir les “addiccions conductuals”, on s'inclou el Joc Patològic (abans recollit en la categoria de “trastorns de control d'impulsos no classificats”).
- El Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat s'ha modificat lleument per recollir la possibilitat del seu diagnòstic en l'etapa adulta. En nins, s'ha canviat l'edat d'aparició per al diagnòstic de TDAH (ara els símptomes han d'aparèixer abans dels 12 anys, en comptes d'abans dels 7 anys).
- Els Trastorns d'Ansietat, els Trastorns Dissociatius, el Trastorn Obsessiu Compulsiu i el Trastorn per Estrès Posttraumàtic (abans unificats en el mateix epígraf) es descriuen en apartats independents, per legitimar el seu caràcter distintiu.
- El Trastorn per Estrès Posttraumàtic inclou ara quatre grups de símptomes per al seu diagnòstic: re-experimentació, hiperactivació, evitació i “alteracions negatives persistents en les cognicions i l'estat d'ànim”. Els llindars d'edat també s'han modificat, així com els criteris que s'apliquen per al seu diagnòstic en menors de 6 anys.
- El Trastorn Depressiu Major inclou dues categories que pretenen recollir amb més exactitud la ideació suïcida: desordre del comportament suïcida i autolesió no suïcida.
- La transsexualitat deixa de considerar-se un trastorn mental.
