Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Altament Sensibles el pròxim 6 d'octubre, el COPIB ha emès un manifest que tracta d'aportar informació i recursos per a entendre i abordar a les persones amb aquest tret extraordinari.
Què és el tret de les Persones Altament Sensibles (PAS)?
Les persones altament sensibles (PAS) es caracteritzen per posseir un tret innat i hereditari del temperament anomenat "alta sensibilitat" o "sensibilitat del processament sensorial" que afecta dues de cada deu persones (20% de la població), homes i dones per igual. També s'ha trobat al voltant del mateix percentatge d'individus en més d'un centenar d'espècies.
Quines són les característiques de les PAS?
Aquest tret del temperament fa que el nostre sistema nerviós sigui més sensible, més fi i que estigui més desenvolupat que la majoria de la població. Això comporta que una persona PAS rebi molta més informació sensorial tant de forma conscient com inconscient del món que l'envolta (físic, fisiològic, ambiental, social, emocional, etc.), cosa que els duu a tenir una tendència a "parar i observar" abans d'actuar o prendre una decisió. Són més conscients i aprofundeixen més en tota la informació que reben, de fet les PAS tenen una major capacitat i una major activació de la xarxa per defecte en estats de repòs, la qual cosa fa que tota aquesta informació rebuda la vagi processant profundament, amb gran quantitat de detalls i que tenguin una tendència a mirar cap a dins (autoobservació, autoconsciència, rumiació...). D' altra banda, tenen un processament emocional més elaborat que també els permet tenir una gran capacitat per posar-se en el lloc d'una altra persona i respondre als estats afectius dels altres, amb possibles dificultats per respectar els seus propis límits i dir que no, restant gairebé sempre disposat a les necessitats dels altres. Una altra de les característiques importants d'aquest tret és la sensibilitat sensorial, les PAS són més conscients que les altres persones de tota mena d'informació sensorial subtil procedent de l'entorn i tenen baixa tolerància a estímuls sensorials intensos (renous forts, llums brillants, olors, textures, etc.), això s'entremescla amb la capacitat de resposta emocional i amb la capacitat per processar tot en profunditat, convertint el nostre sistema nerviós en un sistema fàcil de sobreestimular, una altra de les característiques pròpies del tret, la facilitat per a la sobreestimulació.
Aquestes característiques es resumeixen i donen nom als 4 pilars de l'alta sensibilitat coneguts per les seves sigles en anglès DOES. Has de complir tots ells per poder identificar-te com una Persona Altament Sensible (PAS), aquests quatre pilars són:
- Processament profund de la informació
- Sobreestimulació o saturació
- Alta emocionalitat o empatia
- Sensibilitat sensorial
Com es pot avaluar el tret de les PAS?
Per detectar l'alta sensibilitat hi ha el test para Personas con Alta Sensibilidad, una prova fiable i validada a la població espanyola (Chacón et al., 2021) que permet avaluar la sensibilitat en el processament sensorial a través de 27 preguntes. És important remarcar que no és un test diagnòstic perquè no és un trastorn. A l’Associació de Persones Altament Sensibles d'Espanya (APASE Espanya) es pot trobar el test i informació i recursos per entendre i abordar les persones amb aquest tret extraordinari. I a la pàgina web pasespana.com podeu trobar el test, recursos i als professionals acreditats que es dediquen a treballar amb persones altament sensibles.
Quines són les estructures implicades i la seva funcionalitat dels cervells de les PAS?
Els professionals de la neuropsicologia han de conèixer de forma àmplia com és el cervell d'una PAS i quines són les estructures implicades en el tret. En aquest sentit, l'estudi d'Aaron i Aaron (1997) amb ressonància magnètica funcional va trobar que els cervells de les PAS presenten més activació en àrees concretes relacionades amb diferents funcions:
- Les regions relacionades amb la consciència, la integració d'informació sensorial, l'empatia i les regions que s’activen quan ens preparam per a la resposta emocional en relació a estímuls socials
- L'àrea tegmental ventral (mesencèfal) és una àrea molt rica en dopamina, un neurotransmissor que s'activa en els processos cerebrals de recompensa
- Àrees de l'escorça premotora relacionades amb aquesta estratègia d'esperar i observar
- El gir temporal medial relacionat amb el processament d'estímuls a nivell físic i amb el processament de l'estat d' ànim de l'altre
- L'ínsula, relacionada amb les emocions, la seva detecció i la seva interpretació
- El gir frontal inferior en el cas de les emocions positives. S'ha proposat com un centre important en el sistema de neurones miralls, un sistema cerebral amb una funció importantíssima en la nostra vida social, que és captar ràpidament la vida emocional dels altres, intuir el sentit del que fan i els seus objectius.
Aquestes àrees s’activen en major mesura en les PAS perquè reben i processen amb gran profunditat i en detall la informació del seu entorn i dels estats afectius i emocionals de les persones que els envolten. Tenen una major activació de les neurones mirall. Aquests resultats han estat corroborats amb estudis posteriors i més recents de la Dra. Bianca P. Acevedo, qui va escriure un llibre sobre l'alta sensibilitat on explica els mecanismes biològics, bases neuronals i genètica de la sensibilitat de processament sensorial ("The Highly Sensitive Brain").
Què han de saber i fer els professionals de la neuropsicologia?
Finalment, creiem que els professionals de la neuropsicologia han d'estar formats sobre el tret de PAS i han d'assumir els rols següents:
- Conèixer les estructures i funció del cervell de les PAS en totes les etapes del cicle vital
- Integrar el coneixement del comportament individual i la seva interacció en els grups i en la societat de les PAS en etapa infantil, adolescent i adulta
- Crear línies de recerca sobre la neuropsicologia de l'alta sensibilitat que ens permetin entendre i abordar millor possibles pacients amb trastorns neurològics que siguin altament sensibles i detectar quines possibles diferències hi podria haver en la intervenció neuropsicològica individual, grupal o en institucions
- Tenir recursos i eines per a l'avaluació, detecció i abordatge a través de la psicoteràpia sobre els quatre pilars del tret que requereixin un ajust al funcionament quotidià de la pròpia persona que li puguin estar generant malestar
- Afinar i eliminar errors de diagnòstic dels trastorns psicològics i neuropsicològics que es confonen amb alta sensibilitat com el trastorn de l'espectre autista, trastorn d'hiperactivitat i dèficit d'atenció, trastorns d'ansietat, depressió, fòbies, trastorns obsessius, trastorn límit de la personalitat, etc. Tot i que cal destacar que les PAS poden desenvolupar trastorns d'ansietat, depressió, TOC, igual que de vegades es parla de la doble excepcionalitat, tenir TDAH i alta sensibilitat, però només un professional acreditat podrà detectar-ho amb fiabilitat i definir què és trastorn i què és propi de l'alta sensibilitat
- Visibilitzar i conscienciar altres professionals sanitaris i no sanitaris sobre el tret de les PAS, amb especial focus en els professionals de l'educació quan es tracta de Nins Altament Sensibles (NAS)
- Donar suport i assessorament als familiars i a l'entorn de les PAS/NAS oferint espais on convergir i posar en comú dubtes i incerteses per brindar unes pautes adequades en la comprensió, la cura, l'acompanyament i la criança. Destacar els aspectes positius i posar en valor el potencial de les PAS com a persones amb un tret extraordinari
- Psicoeducar i donar eines a les mares i als pares dels/de les nins/es altament sensibles
- Donar suport i eines a les mamàs altament sensibles en la seva maternitat i els papàs per al seu acompanyament i comprensió
- Posar en coneixement de la societat sobre qui són i com són les PAS o els/les NAS a través dels mitjans de comunicació
- Establir sinergies amb organismes i institucions que se sumin a la visibilitat i normalització d'aquest tret del temperament que s'observa en la personalitat.
Referències bibliogràfiques i webgrafies
Acevedo, B., Aron, E., Pospos, S., & Jessen, D. (2018). The functional highly sensitive brain: a review of the brain circuits underlying sensory processing sensitivity and seemingly related disorders. Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 373(1744), 20170161.
Acevedo, B. P., Aron, E. N., Aron, A., Sangster, M. D., Collins, N., & Brown, L. L. (2014). The highly sensitive brain: an fMRI study of sensory processing sensitivity and response to others' emotions. Brain and behavior, 4(4), 580-594.
Aron, E. N. (2013). The highly sensitive person: How to thrive when the world overwhelms you. Kensington Publishing Corp.
Chacón, A., Pérez-Chacón, M., Borda-Mas, M., Avargues-Navarro, M. L., & López-Jiménez, A. M. (2021). Cross-cultural adaptation and validation of the highly sensitive person scale to the adult Spanish population (HSPS-S). Psychology Research and Behavior Management, 1041-1052.
Pérez-Chacón, M., Chacón, A., Borda-Mas, M., & Avargues-Navarro, M. L. (2021). Sensory processing sensitivity and compassion satisfaction as risk/protective factors from burnout and compassion fatigue in healthcare and education professionals. International journal of environmental research and public health, 18(2), 611.
Lionetti, F., Aron, A., Aron, E. N., Burns, G. L., Jagiellowicz, J., & Pluess, M. (2018). Dandelions, tulips and orchids: Evidence for the existence of low-sensitive, medium-sensitive and high-sensitive individuals. Translational psychiatry, 8(1), 24.
