El COPIB destaca el paper clau de la Neuropsicologia en la detecció primerenca i el maneig del deteriorament cognitiu de la Malaltia de Parkinson
La Malaltia de Parkinson (MP) és el trastorn neurològic de més ràpid creixement a tot el món en termes de prevalença, discapacitat relacionada i mortalitat. Les seves causes es desconeixen, per la qual cosa es considera una malaltia idiopàtica. Definida com un trastorn motor, avui sabem que la MP està constituïda també per un ampli ventall de símptomes no motors que impacten profundament en les persones que la pateixen. La identificació i optimització del tractament d'aquests símptomes representen un desafiament per millorar la qualitat de vida de les persones diagnosticades.
En aquest context, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Malaltia de Parkinson dijous que ve 11 d'abril, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) destaca la necessitat de promoure un abordatge més integral de la MP, en el qual la Neuropsicologia té un paper cabdal tant en la detecció primerenca, com en el maneig del deteriorament cognitiu associat a aquesta malaltia.
Manifiesto del Día Internacional de la enfermedad de Parkinson
Tot i que la MP és una afecció relacionada amb l'edat, no és exclusiva de la gent gran. Entre un 5-10% dels casos són diagnosticats abans dels 50 anys i gairebé el 25% de les persones afectades són menors de 65 anys. La freqüència sembla ser més gran en els homes que en les dones, amb una raó de prevalença d'aproximadament 3:2, i una àmplia gamma de factors genètics, conductuals i ambientals relacionats amb la seva etiologia.
I és que, més enllà de la tremolor relacionada amb el trastorn motor, en la MP els símptomes no motors associats a la malaltia varien en funció del seu origen, naturalesa i gravetat, convertint el quadre clínic en heterogeni i complex: alteracions del son, pèrdua d'olfacte, estrenyiment, canvis en la tensió arterial, depressió, ansietat, fatiga, dolor, i especialment el deteriorament cognitiu.
El deteriorament cognitiu representa un dels símptomes no motors més devastadors i rellevants de la MP, que pot estar present en el moment del diagnòstic o fins i tot dècades abans de produir-se. La seva presència afecta negativament l'esperança de vida de les/dels pacients i s'associa a una pitjor qualitat de vida.
La variabilitat en la presentació d'aquest deteriorament cognitiu (des de formes més subtils, fins a demència, amb diferents velocitats de progressió) subratlla la importància de la neuropsicologia en la seva detecció i tractament. Aquesta disciplina no només facilita la comprensió de la naturalesa i gravetat dels dèficits cognitius, sinó que també proporciona informació clínica valuosa per comprendre i avaluar els canvis cognitius associats a la condició degenerativa i sobre com aquests afecten la vida diària dels pacients.
Aquests fets destaquen la importància d'una detecció primerenca i un enfocament proactiu en el seu maneig, per millorar la qualitat de vida de les persones afectades. La identificació primerenca del deteriorament cognitiu ofereix oportunitats per planificar intervencions més efectives i personalitzades, així com estratègies que poden preservar la independència funcional i la participació en activitats diàries dels/de les pacients, contribuint a millorar la seva qualitat de vida de les persones amb MP i de les seves famílies.
Per tot l'exposat, el COPIB es compromet a seguir col·laborant amb professionals de la salut, entitats i administracions involucrades amb la comprensió, tractament i sensibilització d'aquesta malaltia, per garantir un diagnòstic primerenc i una atenció integral centrada en el pacient, que permetin als qui viuen amb MP enfrontar-se als seus desafiaments amb més fortalesa i esperança.
Secció de Neuropsicologia
