El psicòleg D. José Luis Pinillos, considerat un dels pares de la psicologia espanyola, Premi Príncep d'Astúries de les Ciències Socials i Membre d'Honor del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid, va morir el dilluns 4 de novembre a Madrid als 94 anys. D. José Luis Pinillos va néixer a Bilbao en 1919 i va dedicar tota la seva vida a la Psicologia. Es va llicenciar a Madrid en Filosofia i Lletres en 1946, doctorant-se en 1949. En 1947 va guanyar una beca del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i va iniciar la seva tesi doctoral sobre "El concepte de saviesa". Després va viatjar a Bonn (Alemanya) per ampliar estudis de Psicologia en el Psychologisches Institut. A la seva tornada a Espanya en 1949, va passar a formar part del Departament de Psicologia Experimental del CSIC dirigit per José Germain i, de 1951 a 1953, va ampliar els seus estudis de Psicologia en el Maudsley Hospital de Londres. En 1954, va ser nomenat col·laborador del Departament de Psicologia Experimental del CSIC, en l'Institut Luis Vives de Filosofia de Madrid on, un any després, va obtenir per oposició el lloc de col·laborador científic. En 1961 va guanyar per oposició la càtedra de Psicologia de la Universitat de València on va crear el primer Departament de Psicologia. Anys després, en 1966, va obtenir per concurs la càtedra de Psicologia a la Universitat de Madrid, secció de Filosofia de la Facultat de Filosofia i Lletres, on va continuar fins a la seva jubilació al setembre de 1986. En 1986 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials pels seus treballs decisius en la promoció i progrés de la Psicologia empírica a Espanya. El 28 d'abril de 1988 va aconseguir la cadira "s" minúscula de la Real Acadèmia Espanyola. A més va pertànyer a l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts. Va treballar intensament a les àrees de percepció, aprenentatge, desenvolupament de la intel·ligència, Psicologia social, personalitat, Epistemologia i història de la Psicologia i, com a reflex de tot això, va publicar diversos llibres i nombrosos articles. El seu treball científic es reflecteix en obres com a Introducción a la psicología contemporánea (1962), Principios de Psicología (1975), La mente humana (1965), La psicología y el hombre de hoy (1975), Psicopatología de la vida urbana (1977) o El corazón del laberinto (1997). Va ser investit doctor honoris causa per les universitats de Salamanca, València, País Basc, Santiago de Compostel·la, Comillas, Oviedo, UNED, Sevilla, La Laguna, Múrcia, i Medalla d'Or del Centre d'Estudis Universitaris, Medalla d'Or de Madrid, Medalla d'Honor de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Membre d'honor del Col·legi Oficial de Psicòlegs d'Espanya i President Honorífic de la Fundació Espanyola per a la Promoció i el desenvolupament Científic i Professional de la Psicologia (Psicofundación).
|
|
