MTS Globe, empresa proveïdora de solucions turístiques a turoperadors i hotelers amb presència a 19 països, col·labora amb el Col·legi de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) en el programa de suport psicològic a famílies ucraïneses desplaçades a les Illes Balears com a conseqüència de la guerra, des de maig de 2022.
Per a MTS, l'aspecte social és fonamental i per aquest motiu dona suport regularment a diverses ONG. La col·laboració econòmica amb el COPIB específicament deriva de la necessitat, latent i immediata, de brindar suport a les famílies ucraïneses refugiades a l'arxipèlag Balear.
"La guerra a Ucraïna està sent un dels més terribles episodis de la història recent", assenyala Margalida Socías, directora de RH a MTS Globe, "A més de les pèrdues humanes, la destrucció material i el desplom econòmic, existeix un fenomen menys mediàtic i igualment greu: l'impacte psicològic en les persones que viuen la guerra en primera persona, la salut mental de les quals s'està veient greument afectada. En MTS estam compromesos amb aquesta causa i decidim ajudar en la mesura del possible a les famílies desplaçades".
Segons dades de l'OMS, una de cada cinc persones en zones de conflicte conviu amb algun tipus de trastorn mental. A Ucraïna, específicament, això equival a vuit milions de persones amb afectacions psicològiques derivades de la guerra.
L'objectiu del programa en el qual MTS ha aportat fons, és el de brindar suport psicològic de primer nivell, intentant reforçar les estratègies d'afrontament i la capacitat de recuperació de les persones que reben atenció, per així afrontar la seva nova realitat a la ciutat d'acollida i aconseguir minimitzar l'impacte traumàtic com a conseqüència de la guerra.
Dades del programa
El COPIB va posar en marxa el Dispositiu d'Atenció Psicològica a Famílies Ucraïneses amb un operatiu de 10 professionals especialistes en l'àmbit de les emergències, crisi i intervenció sanitària per dur a terme intervencions de caràcter individual (amb un enfocament de regulació emocional i gestió d'estrès) i grupal (amb un enfocament de psicoeducació), adaptant-se als espais que els han facilitat les entitats i associacions que han contactat amb el Col·legi per demanar serveis.
A través d'aquest dispositiu s'ha atès aproximadament un centenar de persones i s'han realitzat 70 intervencions (individuals i grupals).
Els casos han estat derivats principalment per Atenció Primària, unitats de Salut Mental i centres educatius, ja que s'han vist amb importants dificultats per manejar tota la problemàtica psicològica que presenten tant adults com menors i adolescents.
Pel que fa a la casuística dels casos que s'han atès, les/els psicòlogues/gs que han participat en el dispositiu assenyalen que s'han trobat amb persones molt vulnerables i danyades psicològicament (bloquejos emocionals, estrès posttraumàtic, violència, culpabilitat, ideació suïcida, trastorns mentals). Entre d'altres, destaquen principalment:
- Dol sense resoldre per la pèrdua de familiars morts, sigui en combat o sigui per circumstàncies naturals, dels quals no s'han pogut acomiadar (una cosa semblant al que va passar durant la pandèmia).
- Dol latent per la pèrdua de la seva pròpia casa, les seves pertinences i el seu entorn per una fugida precipitada i tal vegada sense retorn.
- Incertesa, pànic, por i desesperança respecte al seu propi futur i al dels éssers més estimats, els que han deixat allà i els que els han acompanyat en la seva fugida
- Clars signes i símptomes de trastorn d'estrès posttraumàtic, que impliquen en alguns casos, haver viscut en refugis subterranis per un temps prolongat, veure com les bombes han destrossat els seus habitatges i altres edificis significatius (escoles, hospitals, etc.).
- Aïllament, insomni, ansietat
- Experimentació de vius records i flashback de l'odissea o diàspora... trobar-se en un vagó de tren amb gent desconeguda i amb l'amenaça real de tirotejos, bombes, etc. Durant el recorregut i l'arribada a les fronteres, sense saber a on dirigir-se i en qui confiar...
- Un cop arribats al lloc d'acollida, com les persones que han arribat a Palma... en alguns casos conflictes de convivència amb les famílies d' acollida, fins i tot essent de la mateixa família, per les diferències culturals, pel desconeixement de la llengua, per la impotència de renunciar a la seva professió de vegades altament qualificada havent de limitar-se a treballs de neteja per subsistir.
- Casos de malaltia mental sense diagnosticar, la qual s'ha vist agreujada per totes les circumstàncies descrites.
- Especial incidència de tot això en menors i adolescents, per ser en si mateixa una etapa de canvis cap a la maduresa que s'ha vist bloquejada o de vegades potenciada per la situació.
