El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) és una de les entitats que va presenciar la inauguració del I Curs de Salut Mental Perinatal de la Comunitat Autònoma. La jornada professional va reunir a més de 200 persones el passat 26 de febrer, a l'Hospital Universitari de Son Espases, per a analitzar per primera vegada a les Illes la necessitat de treballar per la salut mental de les dones abans, durant i després de donar a llum. Amb aquest objectiu, el programa que es va desenvolupar va comptar amb les intervencions de dues ponents de referència en l'Estat en matèria de salut mental perinatal: la doctora Lluïsa Garcia-Esteve, psiquiatra i directora de la Unitat de Salut Mental Perinatal del Clínic de Barcelona, i la doctora Alba Roca Lecumberri, psiquiatra perinatal coordinadora de l'Hospital de Dia Mare-bebè del centre hospitalari, una estructura pionera a Espanya per a acollir durant tre mesos a dones que acaben de ser mares i pateixen un problema de salut mental, recent o antic, susceptible d'alterar la seva evolució personal i el vincle que estableixen amb el nin.
La vicedegana del COPIB, María José Martínez Muleiro, va participar en la inauguració del curs, recordant la necessitat real d'abordar un tema que altres comunitats com Catalunya duen temps treballant per a poder detectar les mancances i fortaleses del nostre sistema sanitari i promoure les mesures necessàries que garanteixin una assistència de qualitat en l'àmbit de la salut mental perinatal. L'acte va comptar també amb la participació de la coordinadora de la Unitat d'Hospitalització de Psiquiatria d'Adults de l'Hospital Universitari Son Espases, Isabel Flórez; del coordinador autonòmic de Salut Mental de les Illes Balears, Oriol Lafau; de la secretària general del Col·legi de Metges de les Illes Balears, Rosa María Robles; i de la psicòloga clínica i promotora de la jornada, Lidia García.
Tal com està demostrat, el procés de l'embaràs i, sobretot, el moment del part són circumstàncies amb una potència emocional imprevisible, capaces d'alterar transitòriament l'equilibri psíquic de les dones més vulnerables, especialment si prèviament sofrien un problema de salut mental. De fet, les estadístiques indiquen que un 4% de les gestants que pateixen esquizofrènia, psicosi o trastorn bipolar, l'embaràs i el moment del naixement del seu fill són situacions considerades de risc psíquic, que haurien de ser ateses de manera pròxima i personalitzada. En altres casos, el trastorn mental debuta durant l'embaràs o el postpart.
Encara que cada vegada existeix més sensibilitat respecte a aquest tema, la veritat és que la cura de la salut mental perinatal a Espanya dista molt encara dels serveis que s'ofereixen en països com França i Anglaterra. La celebració d'aquestes jornades pretenia evidenciar la importància d'abordar aquesta problemàtica, a vegades silenciada per l'estigma, i conscienciar a l'Administració, professionals i ciutadania de la necessitat de procurar els mitjans oportuns que permetin oferir una assistència adequada a les mares de risc i als seus bebès per a prevenir malalties mentals i les seves conseqüències en el neurodesenvolupament dels menors.
Amb aquesta finalitat, les doctores Esteve i Lecumberri varen desenvolupar un programa estructurat en quatre blocs. Una conferència marc sobre salut, gènere i salut mental perinatal va obrir la jornada, abordant qüestions com la perspectiva de gènere en la salut i en la salut mental perinatal; mites i evidències científiques disponibles relatives a la matèria i epidemiologia i conseqüències dels trastorns mentals perinatals.
El segon i el tercer bloc varen centrar la seva atenció en la detecció i avaluació dels trastorns mentals perinatals i en bones pràctiques en l'atenció a la salut mental que poden desenvolupar-se en l'etapa perinatal.
Finalment, una taula rodona sobre l'organització dels serveis en salut mental perinatal va clausurar la jornada amb les intervencions, entre d’altres, de les doctores Esteve i Lecumberri, de la directora de l‘IBSMIA, Isabel Flórez, i del coordinador autonòmic de Salut Mental de les Illes Balears, Oriol Lafau.
