El passat dia 17 de maig va tenir lloc a la seu del COPIB una sessió de cinefòrum amb la projecció del documental “Els monstres de ca meva” que mostra la realitat quotidiana de la desprotecció infantil, entenent com a tal els maltractaments físics i emocionals, l’abús sexual i l’abandó o la negligència que han fet alguns pares o algunes persones de referència de l’infant.
Els afectats són infants normals, no sempre procedents d’àmbits marginals. Són infants invisibles perquè no tenen a qui acudir i ni tan sols saben que tenen dret a rebre ajuda. Són infants que, per exemple, no fan besades perquè mai no els han ensenyat a fer-ho, o a qui la policia ha trobat al carrer, descalços i en camiseta. Pertanyen a famílies de tot tipus: famílies normals que oculten el problema o famílies marginals que no poden o desconeixen com tenir cura dels seus fills. Na Carme Artero, fil conductor del documental, mare de quatre infants i mare d’acollida de dos més, n’ha acollit alguns. Al seu costat, el documental mostra professionals, representants d’alguna manera de la societat que cerquen solucions que, sovint, suposen separar els infants dels seus pares. Els monstres de ca meva palesa aquesta realitat mitjançant el testimoni i les accions dels seus protagonistes, professionals dels serveis de protecció de menors, psicòlegs, associacions..., i del relat i la vida quotidiana de na Carme, una “mare cangur” de Mallorca.
El documental presenta testimonis i experiències de persones que estan en contacte amb infants que viuen situacions de desprotecció, com maltractaments físics, abandó o abusos sexuals, als pares dels quals han retirat la tutela. També fa l’anàlisi psicològica d’una societat que no reconeix aquests casos com a propis, que s’avergonyeix de si mateixa perquè té, entre els seus membres, persones capaces d’agredir de manera tan greu un infant, fins i tot als seus fills. Els monstres de ca meva va del que és particular, el cas de cada infant, al que és universal, la vergonya de la societat, i passa per la feina diària de les persones que intenten manifestar aquesta realitat o que, amb la seva acció, aconsegueixen salvar les vides dels infants en situació de desprotecció.
Aquest documental mostra a l’espectador una realitat incòmoda que no està acostumat a veure i que encara és més impactant perquè es produeix dins l’àmbit de la vida privada i dins el que es considera quotidià.
Posteriorment, hi va a haver un debat molt interessant i enriquidor entre tots els assistents amb els representants de
