La seu del COPIB va acollir el passat 15 d'octubre la primera reunió de seguiment sobre la implantació de la figura del psicòleg educatiu als centres escolars de Balears, per millorar el benestar emocional i psicològic de l'alumnat. L'objectiu d'aquesta reunió -i de les properes sessions programades- va ser avaluar la informació recaptada per les institucions implicades respecte a la incorporació dels 39 professionals de la psicologia educativa, valorar els primers avanços i desafiaments, així com ajustar estratègies per millorar la seva integració en el sistema educatiu. A tall de resum, les dades d'atenció d'alumnes recaptats fins al moment i la valoració general de tots els agents implicats indiquen la necessitat d'aquesta figura en els centres i la importància de treballar perquè la seva incorporació es realitzi sense dificultats i es consolidi.
A la reunió hi varen assistir: M. del Carme Bosch, directora general de Salut Mental; Guillermo Larraz, psicòleg clínic de l'Hospital Universitari de Son Espases; M. Isabel Florez, directora IBSMIA; Nicole Haber, coordinadora de l’Observatori del Suïcidi; Antoni Vich, director de Convivèxit. En representació del COPIB hi va assistir Marta Huertas, vocal de Psicologia Educativa.
Pel que fa a la valoració que realitzen els/les psicòlegs/ogues que s'han incorporat als centres, en termes generals, l'experiència ha estat positiva. No obstant això, també han traslladat a Educació algunes dificultats, com el desconeixement inicial del sistema educatiu, l'assignació a diversos centres, la falta d'informació a la resta del claustre, l'absència d'un mètode unificat de registre, i l'elevat ritme.
Malgrat aquestes dificultats, en general l'acollida dels professionals per part del claustre ha estat favorable. A més, s'han organitzat creant grups de treball per treballar diferents temàtiques i tenir programes d'intervenció conjunta: ansietat davant els exàmens, addiccions a tecnologies, regulació emocional, desestigmatització de la salut mental, salut mental i gènere, prevenció violències sexuals, alfabetització emocional i relacions sanes.
Vich va destacar que per abordar qualsevol problemàtica que sorgeixi durant la integració d'aquesta nova figura, s'ha acordat una reunió amb els inspectors dels centres educatius el proper 4 de novembre, per sol·licitar la seva col·laboració supervisant i facilitant la incorporació plena del psicòleg/oga educatiu/va als centres.
La vocal de Psicologia Educativa del COPIB, Marta Huertas, va demanar aclariments sobre el paper del psicòleg en l'atenció al professorat, subratllant que la seva funció és oferir suport tant en eines per atendre l'alumnat com en la gestió emocional del professorat en qüestions laborals lleus. Es va reafirmar que el psicòleg no actua com un gabinet privat. Huertas també va expressar preocupació per l'assignació de psicòlegs a sortides extraescolars en moments d'alta càrrega de treball. Toni Vich va confirmar que aquestes activitats formen part de les funcions del cos docent, tot i que va assenyalar que s'han donat directrius per reduir les guàrdies i sortides quan sigui possible.
El director de Convivèxit va informar també sobre la resolució de la Conselleria que concreta els requisits i el nombre d'hores de contracte dels/de les professionals de la psicologia educatius en els centres concertats, la informació dels quals està publicada en el BOIB del passat dissabte 12 octubre. També va informar que ja han començat a recopilar la informació respecte a les dades de contacte de nous professionals contractats.
Seguidament, els representants de l'àmbit sanitari varen fer la seva valoració personal respecte a les coordinacions i derivacions rebudes fins a la data. En concret, sobre les derivacions que es realitzen des d'Atenció Primària relacionades amb el protocol de risc autolític, la directora de l'IBISMA va destacar que, sigui quin sigui el risc, el/la professional d'AP deriva generalment a l'institut per temor davant d'aquestes situacions. Es va acordar que si AP vol contactar amb el centre educatiu pot fer-ho directament o a través de l'Observatori del Suïcidi. A més, Guillermo Larraz va puntualitzar que, si el psicòleg clínic té l'autorització familiar, també pot contactar directament amb el centre.
Tant la directora de l'IBSMIA com el psicòleg clínic de Son Espases varen assenyalar que és crucial millorar la coordinació amb el psicòleg educatiu. En aquest sentit, Larraz va explicar que el tema de l'assetjament i les relacions personals és el que genera més malestar en els joves que acudeixen a consulta. Va recomanar treballar amb l'alumnat en aquests temes, així com també la gestió de conflictes i aspectes de regulació emocional. També va incidir que l'assignatura de Formació i Orientació Personal i Professional (FOPP) és molt útil i que s'hauria de posar abans en el currículum, ja que molts aspectes de regulació emocional ja arriben tard a intervenir en ESO i haurien de començar molt abans. El director de Convivèxit es va comprometre a traslladar aquesta informació als psicòlegs educatius en la propera reunió.
A més, també va assenyalar la conveniència que els professionals de la Psicologia d'IBSMIA han de treballar i entendre aquesta nova figura com un recurs de cooteràpia i no de substitució. Valoren molt positivament que existeixi aquesta figura per treballar amb el mateix llenguatge i perquè puguin ser referent d'aquests casos.
Com a propostes de millora, Marta Huertas i Larraz varen sol·licitar la possibilitat d'enviar un correu a les famílies presentant aquest recurs i varen proposar realitzar una enquesta de satisfacció amb cada família intervinguda per disposar al final del curs de dades. En la mateixa línia, Nicole Haber va assenyalar també la conveniència de disposar de dades de valoració sobre les coordinacions, per identificar aspectes a millorar i altres dificultats que puguin donar-se aquest curs per poder corregir-les.
La pròxima reunió de seguiment tendrà lloc el 18 de novembre, a la seu de la Conselleria d'Educació.
