Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional contra l'assetjament escolar, avui dilluns 2 de maig, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) adverteix que els menors i adolescents víctimes de ciberassetjament tenen major probabilitat de manifestar conductes de risc (ideació suïcida i autolesions) i demanda més mesurades de prevenció en tots els àmbits i tolerància zero amb la violència sigui com sigui el format i canal que s'utilitzi.
Si bé els casos d'assetjament a les aules descendeixen -119 en el curs 2020-21 enfront dels 127 del curs 2019-2020, segons les últimes dades de la Conselleria d’Educació- creix el ciberassetjament entre menors i adolescents i en molts països preocupa la seva relació amb un major risc d'autolesions, ideació i conducta suïcida en aquestes edats. De fet, l'últim informe de l'Observatori del Suïcidi a Espanya registrava catorze suïcidis en menors de 15 anys (set nins i set nines) en 2020, el doble que en 2019. L'assetjament estava darrere de la majoria d'aquests casos.
Des del COPIB destaquen que no es pot subestimar el mal psicològic que produeix aquest tipus de violència. “És freqüent observar en la víctima un marcat descens dels seus nivells d'autoestima i autoconcepte, sentiments de culpabilitat per l'agressió que estan sofrint, inseguretat, vergonya per no saber gestionar la situació… Tota aquesta situació interfereix en el seu rendiment escolar, en com es relaciona amb els altres, i en com se sent. En els casos més greus, la víctima pot arribar a sofrir patologies relacionades amb la personalitat o l'estat d'ànim, com per exemple depressió severa o fòbia social arribant en els casos més greus a la ideació suïcida”, explica Marta Huertas, vocal de Psicologia Educativa del COPIB.
Cal destacar que els canals preferits per a dur a terme el ciberassetjament, segons l'últim estudi realitzat per la fundació ANAR en 2021, les aplicacions més utilitzades són WhatsApp (53,9%), seguit d'Instagram (44,4%), TikTok (38,5%) o els videojocs (37,7%).
L'informe recull també que el 21,8% de l'alumnat participant va reconèixer haver pogut participar en un cas d'assetjament sense ser conscient d'això i el 96,4% va indicar que no ho faria en el cas d'adonar-se. A més, un 88,1% va afirmar que la unió dels companys davant una situació de bullying fa que l'afectat se senti millor. Malgrat la reducció dels casos, els estudiants també varen admetre que han augmentat les agressions en grup, passant d'un 43,7% en 2018-19 a un 72,4% en 2020-21.
Disposar de coneixements per a detectar qualsevol signe que ens indiqui que el nostre/a fill/a, alumne/a, company/a està sent víctima d'assetjament és fonamental per a atallar-ho i tractar-ho a temps. Per aquest motiu, des del COPIB assenyalen la importància d'adoptar més mesures de prevenció en tots els àmbits, especialment en l'entorn educatiu i familiar.
En l'àmbit escolar:
- Formant a la comunitat docent i sensibilitzant a l'alumnat en la corresponsabilitat de les conductes violentes, en la importància de no participar i denunciar aquest tipus de comportaments.
- Afavorint la incorporació del/de la professional de la Psicologia Educativa en els centres, com a especialista en comportament i conducta en entorns educatius.
En l'àmbit familiar:
- Educant-nos i educant als fills i les filles en l'ús de les tecnologies i adoptant mesures preventives de control. “Els pares i mares hem d'educar-nos respecte a les noves tecnologies, aprendre a fer un ús responsable d'internet i no exposar als menors a tots els riscos del mitjà virtual”, assegura Marta Huertas, i afegeix que “sobretot, hem d'ensenyar-los a detectar les conductes d'assetjament i dotar-los de seguretat i confiança perquè tenguin la capacitat de comunicar el que està passant a un adult i reaccionar a temps”.
- Fomentant la comunicació. Si un pare, una mare, o també un/a professor/a observa una modificació en la conducta, hàbits o estat d'ànim d'un/a fill/a o alumne/a no ha de passar-ho per alt i atribuir-ho necessàriament a ‘coses de l'edat’. La persona ha de preguntar, investigar i comunicar-se a casa, amb el centre, amb les amistats i, en cas de sospitar que existeix assetjament sol·licitar que s'iniciïn els protocols pertinents en els centres educatius o davant les autoritats competents.
