El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) ha designat Elena Gervilla García (B-01486) i a Guillem Navarra Ventura (B-03407), per representar el Col·legi com a titular i suplement respectivament, en les reunions de l'Àrea de Psicologia Ambiental creada recentment al si del Consell General de la Psicologia d'Espanya. L'objectiu del COPIB a curt i mig termini és crear un Grup de Treball propi que afavoreixi la recerca i el desenvolupament d'aquesta disciplina i fomenti l'especialització dels psicòlegs i les psicòlogues de les Illes Balears per respondre als desafiaments socials i mediambientals emergents amb eines científiques pròpies de la professió.
La Psicologia Ambiental és una disciplina científica que estudia la interacció entre les persones i els entorns que habiten, tant naturals, com construïts o virtuals. Tot i que és una especialitat relativament jove, des del COPIB subratllen que en els darrers temps s'està revelant com una eina clau per afavorir el benestar social i la sostenibilitat ambiental en la nostra societat, abordant els grans reptes que ja s'estan plantejant, com són la crisi climàtica i l'ansietat ecològica. "L'augment de la preocupació per l'emergència climàtica està generant fenòmens com l'eco-ansietat i el dol climàtic, que afecten significativament el benestar emocional dels més joves", assenyalen.
A més, a les Illes Balears, amb un particular model turístic i de pressió urbanística, es fa necessari avaluar i proposar millores des d'una perspectiva psico-ambiental, per transitar cap a un model turístic més sostenible, responsable i conciliador. Això requereix estudiar, comprendre i proposar solucions per gestionar la sobrecàrrega turística, els seus efectes en la identitat local, la percepció de qualitat de vida dels residents i la promoció d'un turisme més respectuós i sostenible.
En la mateixa línia, la transició ecològica és, en gran mesura, un repte conductual. La psicologia ambiental té les eines per dissenyar intervencions efectives que motivin conductes proambientals (com el reciclatge o la mobilitat sostenible), importants en un territori fràgil i amb recursos limitats com el nostre. Així mateix, pot ser crucial per protegir el nostre entorn natural. La connexió emocional amb el medi ambient (el que s'anomena "identitat de lloc") és el predictor més fort de comportaments de conservació. Fomentar aquest vincle afectiu amb el nostre patrimoni natural (platges, cales, muntanya) és essencial per a la seva preservació a llarg termini.
El cert és que està demostrat que l'entorn construït (soroll, densitat, disseny urbà) i l'entorn natural (accés a espais verds i blaus) tenen un impacte directe en l'estrès, l'ansietat, la recuperació hospitalària, la cohesió social i la qualitat de vida general. Aquesta especialitat examina com els espais físics (habitatges, ciutats, platges o parcs) influeixen en el nostre comportament, emocions, salut mental i relacions socials. De la mateixa manera, estudia com les nostres actituds, valors i accions emmotllen i transformen el medi ambient. No es tracta només d'ecologia, sinó de comprendre la profunda connexió entre l'ecosistema humà i l'entorn, natural o artificial.
Des del disseny d'hospitals i residències que afavoreixin la recuperació, fins a la planificació de barris i places que fomentin les relacions veïnals i la seguretat, aquesta disciplina també ofereix evidència científica per crear entorns més humans, inclusius i saludables.
