El COPIB posa en marxa una campanya per a sensibilitzar a la ciutadania sobre la importància de trencar amb el silenci i parlar del suïcidi

Publicat el 9 de Setembre de 2021

Els professionals de la Psicologia de les Illes assenyalen la necessitat d'implementar polítiques a nivell nacional i autonòmic que reforcin els sistemes d'atenció especialitzats, informin i conscienciïn a la societat i contemplin mesures de suport per als supervivents d'aquesta xacra


Donaries suport a una campanya contra la Violència de Gènere posant en el teu comerç, en el teu centre o en el teu cotxe un adhesiu? T'atreviries a fer el mateix si l'adhesiu dugués retolada la frase ‘Trenquem el silenci. Parlem de suïcidi’? El Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) distribuirà mil adhesius que duen imprès aquest lema, al costat del telèfon d'emergències 112, en una iniciativa que vol sensibilitzar a la ciutadania sobre la necessitat d'acabar amb el tabú i l'estigma que existeixen entorn del suïcidi, com la millor manera de prevenir-lo i de salvar vides.

El degà del COPIB, Javier Torres, i la coordinadora del Grup de Treball de recerca, prevenció i assistència a la conducta suïcida del COPIB, Jennifer Prata, van presentar en roda de premsa la iniciativa que impulsa el Col·legi aquest dijous 9 de setembre, en roda de premsa. Tots dos van insistir que silenciar aquest greu problema de salut pública no només contribueix al fet que persisteixi l'estigma relacionat amb la salut mental, sinó que dificulta que les persones que sofreixen directament o indirectament les seves conseqüències verbalitzin els seus sentiments impedint que puguin rebre l'atenció adequada.

Els professionals de la psicologia de les Illes van advertir que el ritme de creixement de la taxa de suïcidi és inquietant i han lamentat que els mecanismes de prevenció en el sistema de salut siguin, avui dia, insuficients. Per això, Torres va assanyalar la necessitat d’“implementar polítiques a nivell nacional i autonòmic que reforcin els sistemes d'atenció especialitzats, informin i conscienciïn a la societat i contemplin mesures de suport per als supervivents d'aquesta xacra”.

Espanya registra una mitjana diària de 10 morts per suïcidi i en 2019, últim any de referència de les estadístiques oficials de l'INE, 3.671 persones es varen treure la vida, amb l'agreujant que cada vegada afecta a persones més joves, fins i tot nins i nines d'escassa edat. Aquesta xifra supera en més del doble el número de morts que es varen produir en accidents de trànsit i 67 vegades més, que el nombre de víctimes per violència de gènere. En el cas de les Illes Balears, en l'última dècada s'han registrat 930 morts per suïcidi, 97 d'elles en 2019.

La coordinadora del Grup de Treball de recerca, prevenció i assistència a la conducta suïcida del COPIB va destacar que el suïcidi no té gènere, ni edat. “Les causes del comportament suïcida són nombroses i complexes i la pandèmia ha sacsejat la salut mental de la població. Si bé encara no tenim dades oficials de 2021, en els cinc primers mesos de l'any s'ha notat un increment de casos en la població adulta, així com un repunt a nivell d'assistencial a suïcidis consumats o intents autolítics entre persones cada vegada més joves que han necessitat l'assistència del/de la psicòleg/oga d'emergències”.

Des del Col·legi van assanyalar que aquestes xifres són conservadores ja que actualment el país no registra les temptatives de suïcidi i lamenta que Espanya no compti encara amb un Pla Nacional per a abordar el problema i que l'estratègia de Salut Mental no es revisi. Respecte a la situació a Balears, encara que des del Col·legi reconeixen que s'han fet passos importants amb la creació de l'Observatori del Suïcidi i la creació d'Unitats d'atenció específica en els diferents hospitals, asseguren que no és suficient. A Balears, només hi ha 64 psicòlegs/ogues clínics en el sistema per a una població d'1.210.725 persones. “Es necessiten més recursos econòmics i humans destinats a reforçar la cadena assistencial, de manera que permeti centrar l'atenció en la prevenció dirigida cap a l'escolta i l'atenció d'aquestes persones vulnerables perquè se sentin acompanyades”, van assegurar.

Jennifer Prata va explicar que la gran majoria de persones amb ideacions suïcides han verbalitzat o donat senyals en algun moment que realment estava planejant posar fi a la seva vida, perquè “la persona no vol llevar-se la vida, vol acabar amb el seu dolor emocional, un dolor psicològic profund que la duu a pensar que el suïcidi és l'únic recurs que li queda”. Per aquest motiu, la psicòloga va insistir en la necessitat de promoure més accions informatives i de conscienciació social tot l'any que permetin acabar amb el tabú i el silenci que encara existeix en torn al suïcidi, de la mateixa manera que s'han realitzat campanyes de trànsit i contra les violències masclistes. “Parlar de suïcidi és la millor manera de prevenir-ho, especialment si estam en contacte amb una persona propera que té ideacions suïcides. Davant qualsevol senyal d'alerta, hem de preguntar directament a la persona perquè pugui verbalitzar allò que sent i es puguin prendre mesures. Donar-li confiança i un espai per a parlar, perquè validar les seves emocions pot salvar-li la vida”.

Finalment, des del COPIB van recordar que per cada persona que se suïcida, una mitjana de 6 o més es veuen afectades directament i unes altres 135, indirectament ja sigui nivell familiar, escolar, laboral, social, etcètera (més de mig milió de supervivents per suïcidi només a Espanya cada any), sense tenir en compte totes les persones que intenten treure’s la vida i no ho aconsegueixen: més de 200 intents diaris, a Espanya, la qual cosa suposa més de 200 famílies afectades per aquest intent frustrat del seu ser estimat. “Oferir suport als supervivents del suïcidi, familiars i amics, és fonamental perquè puguin superar un dol complicat per les característiques que duu aquesta mort, on la culpa, l'estigma i la incomprensió de l'entorn fa més difícil el procés”, van concloure.