El degà del COPIB compareix en el Parlament per a advertir de la necessitat d’incrementar urgentment l'atenció psicològica en el sistema de salut de les Illes i proposar mesures d'actuació

Publicat el 16 de Març de 2022

El degà del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB), Javier Torres, va comparèixer dimecres passat 9 de març en el Parlament de les Illes Balears, per a advertir de la necessitat d'incrementar urgentment els recursos d'atenció psicològica en el sistema de salut de la comunitat autònoma brinda a la salut mental i elevar propostes que permetin millorar els recursos i atendre les necessitats d'atenció psicològica ciutadanes. La intervenció de Torres davant de la Comissió de Salut de la Cambra balear arribava gairebé un any després que es registràs formalment la sollicitud, al març de 2021.

Durant les més de tres hores en les quals es va prolongar la compareixença, Javier Torres va advertir als/a les diputats/des que “els problemes associats amb la salut mental han crescut a un ritme completament desigual a com ho ha fet el nombre de professionals de la psicologia que són necessaris per a atendre la ciutadania”, provocant greus deficiències que s'han vist ara accentuades a conseqüència de la pandèmia. “Atendre els problemes en AP i donar a la salut mental l'atenció i el lloc que li correspon és, a més de cost eficient, una obligació ètica dels nostres responsables polítics”, va afirmar el degà, abans de llançar una bateria de propostes amb les quals començar a corregir les mancances del SNS per a millorar el benestar psicològic de la població i palliar la ‘pandèmia silenciosa’ de salut mental que ha implicat la crisi sanitària de la covid-19 i evitar la cronificació de trastorns que ara són lleus o moderats, així com la sobremedicalització de la població.

En concret, com a mesures més urgents i propostes de millora, el responsable del COPIB va instar a

  • augmentar el nombre de professionals tant en atenció primària com en els serveis especialitzats.
  • reforçar els serveis especialitzat de Salut Mental del SNS, adults i infantojuvenil, amb l'increment d'almenys d'un 50% del nombre de psicòlegs clínics en l'AP. El degà va expressar així mateix que “el nombre de places PIR, continua sent reduït”.
  • donar prioritat a un programa nacional de prevenció de conductes suïcides, amb mesures efectives en diversos àmbits, com l'atenció psicològica primerenca, la dotació de recursos per al seguiment dels casos de risc i especial atenció a col·lectius vulnerables.
  • reforçar els serveis d'orientació dels centres educatius amb professionals de la psicologia, que puguin atendre la problemàtica psicològica de l'alumnat i assessorar el professorat.
  • consolidar la presència dels professionals de la psicologia en l'àmbit dels serveis socials, i especialment amb psicòlegs/ogues que intervenen amb gent gran en els àmbits comunitari i residencial.
  • i incrementar el nombre de professionals de la psicologia que atenen les dones víctimes de violència de gènere i als fills i filles.

“L'atenció psicològica no és un caprici de la ciutadania, és un dret de la ciutadania. Feim realitat que l'atenció psicològica sigui accessible per a totes les persones”, va sentenciar Torres.

Prèviament a aquestes propostes, el degà del COPIB va argumentar àmpliament com la situació d'emergència per la covid-19 ha repercutit en la salut mental de les persones i en tots els àmbits, evidenciant i agreujant la ja precària situació de l'atenció psicològica que dispensa l'SNS: “4 mil suïcidis a l'any, taxes d'ansietat i depressió que superen el 30 i el 20% respectivament, serveis d'urgències atenent cada vegada més adolescents amb ideació suïcida, consultes desbordades i llistes d'espera que superen els tres mesos per a rebre atenció psicològica. Tot això exigeix incloure l'atenció de la salut mental, d'una vegada per sempre, com la prioritat que ha de ser per al SNS”, va indicar Torres.

“En dos anys el nombre de trastorns ha augmentat i només hem començat a conèixer l'impacte emocional d'aquesta crisi, perquè moltes de les seves conseqüències aniran apareixent amb el pas dels mesos, i fins i tot en anys”, va exposar Torres. No obstant això, el degà va deixar clar que “no tots aquests problemes són atribuïbles a la pandèmia. L'atenció pública als problemes de salut mental al nostre país, i en la nostra comunitat autònoma, ja arrossegava múltiples mancances, que ara s'han mostrat amb tota cruesa. Amb anterioritat a 2019, el COPIB ja havia qüestionat i denunciat la precarietat i l'escassetat de psicòlegs/ogues especialistes en les xarxes de salut mental, que impedeix el desenvolupament de programes d'atenció psicològica convenientment amplis i dotats”, va asseverar.

Trastorns emocionals, apatia, irritabilitat, insomni, trastorn d'estrès posttraumàtic, ira, esgotament emocional, depressió, ansietat, trastorns alimentaris, trastorns per dèficit d'atenció i hiperactivitat… Javier Torres va enumerar un llarg nombre de trastorns que s'han multiplicat en els últims temps, donant suport al seu discurs en dades de recerques recents i estudis com el de salut mental postpandèmia, que assenyala que aproximadament el 9,5% de la població a Espanya (més de 4.3 milions de persones) estan patint efectes emocionals negatius amb un nivell moderat-greu, produint-se l'increment del malestar psicològic en alguna mesura en el 45,7% de la població (més de 21 milions de persones).

El degà va posar l'accent que el nombre de trastorns mentals entre nins, nines i adolescents s'ha triplicat en un curt espai de temps, i va traslladar la seva preocupació pel fet que aquests menors no puguin rebre una atenció precoç professional que podrien evitar que l'evolució d'aquests trastorns pogués ser molt negativa.

Torres va constatar i va detallar també que l'augment de problemes de salut mental arran de la pandèmia ha colpejat a tots els àmbits (educatiu, envelliment, emergències, addiccions, laboral…), “agreujant condicions preexistents, desencadenant més addicions, afavorint l'ús abusiu de tranquil·litzants en la població major, incrementant la violència de gènere, física, sexual i psicològica, multiplicant els factors desencadenants del suïcidi i afectant especialment persones amb psicopatologia prèvia”, va advertir. En l'àmbit dels Serveis Socials (SS), Torres va assegurar que, amb una dotació de professionals adequada, des dels SS podrien abordar molts problemes de salut mental contribuint a descongestionar els serveis especialitzats, tant en l'àmbit social com clínic. “El problema és que la prevenció no ven”, va lamentar.

Abans de concloure la seva intervenció i donar pas a les preguntes dels/de les diputats/des, el degà del COPIB va tornar a incidir en la necessitat d'augmentar el nombre de professionals de la psicologia clínica en AP i oferir a la ciutadania teràpies psicològiques com el tractament de primera elecció per a trastorn d'angoixa, el trastorn obsessiu-compulsiu, el trastorn d'ansietat generalitzada i les fòbies específiques, tal com recomanen les guies de pràctica clínica basades en l'evidència científica.

Europa, amb 18 professionals de la psicologia clínica per cada 100 mil habitants, triplica la taxa d'Espanya (5 professionals per cada 100 mil habitants). “El resultat d'aquestes mancances són llistes d'espera en els serveis especialitzats de salut mental públics d'1 a 3 mesos, i d'1 a 2 mesos en els privats; professionals de la medicina i de la infermeria fent-se càrrec de problemes de salut mental propis de la psicologia en el primer nivell assistencial, un greu problema de medicalització de problemes psicològics, i milers de persones privades d'atenció psicològica perquè no poden accedir a una consulta privada… O invertim en salut mental a tots els nivells o tenim un greu problema”, va afirmar.

Finalment, Torres va assenyalar que la major vulnerabilitat psicològica de la ciutadania ha portat un augment de l'intrusisme, falsos sanitaris i pseudociències, i “no tot val. La situació de crisi, on la demanda de serveis supera en molt a l'oferta, és camp adobat per a l'aparició de respostes èticament discutibles i sense fonament científic: coachs, assessories psicològiques, facilitadors emocionals, auxiliars de Psicologia, gestors emocionals, professional executiu psicològic, mentors… terapeuta, com a comodí de l'intrusisme que tracta problemes psicològics que poden ser importants amb flors de Bach, pedres, i tarot, entre molts altres”. Per tot això, el degà va tornar a defensar l'imprescindible paper dels/de les professionals de la Psicologia en tots els àmbits. “No n'hi ha prou amb dir que hi ha psicòlegs/ogues treballant en això. Les Illes són una de les comunitats que ofereix menor nombre de places PIR a nivell estatal, sent la tercera per la cua del país. En 2008 es varen oferir 2 places, i en 2019, 2020 i 2021, 3 places cada any. La ràtio de professionals hauria de ser com a mínim igual a la de la resta de països europeus desenvolupats”, va concloure.