Fa set anys, l'Assemblea General de les Nacions Unides va instaurar el dia d'avui com el de Conscienciació de l'Autisme, una jornada anual per cridar l'atenció de les necessitats de les persones amb aquest trastorn en tot el món. En aquest sentit, hi ha una demanda creixent d'informació per part de la societat, en part motivada per les xifres de prevalença que parlen d'1 cas de Trastorns de l’Espectre de l’Autisme (TEA) per cada 150 naixements, la qual cosa ha aconseguit que, a poc a poc, s'estrenyin els vincles entre el món —associatiu sobretot— dedicat als TEA amb àmbits i espais als quals, fa uns anys, resultava impensable arribar-hi. Un d'aquests àmbits és el món de l'empresa. El nostre país afronta un problema de desocupació que s'agreuja en el cas de les persones amb discapacitat i que té un especial impacte en les persones amb autisme. Estudis duits a terme per prestigioses entitats europees revelen que entre el 76 i el 90% de les persones adultes amb TEA no tenen ocupació. Aquestes estadístiques demostren que quan refermen les dificultats laborals, els col·lectius més vulnerables acaben sent-ho més encara, malgrat que res ho justifiqui: Les persones amb TEA són uns magnífics treballadors i treballadores, que tan sols necessiten l'oportunitat de demostrar-ho. Les persones amb TEA tenen nombroses (i de vegades excepcionals) habilitats que els permeten ser excel·lents empleats i empleades. Al costat de les seves capacitats individuals, alguns trets associats amb l'autisme, quan estan ben canalitzats, poden suposar un avantatge considerable en el lloc de treball. Per exemple, trets actitudinals com la meticulositat, atenció pels detalls, honestedat, fiabilitat, resistència a la rutina, perfeccionisme, perseverança, constància, responsabilitat, memòria de repetició, competència en tasques mecàniques i repetitives amb alt rendiment laboral, càlcul i retenció de dades, memòria a llarg termini, nivell de concentració i rendiment, són d'un elevat valor potencial al món laboral. Les persones amb TEA tenen èxit en una enorme gamma d'ocupacions diferents. Encara que sigui sempre difícil de generalitzar, hi ha àrees on poden destacar. Aquestes inclouen: tasques que requereixen atenció al detall i precisió (per exemple, treball de recerca, mecanització de dades o processament de texts); tasques que impliquen números, estadística, etcètera; tasques on hi ha un procediment clar per seguir (com a arxiu, magatzematge, biblioteca o classificació); tasques rutinàries i estables com pot ser cadenes de muntatge, etc. Emprovadors d'aplicacions informàtiques o labors d'administració i classificació de documents són algunes de les ocupacions en les quals actualment s'estan desenvolupant programes de formació en una clara aposta per la inclusió laboral de les persones amb TEA. Malgrat aquestes capacitats, les persones amb TEA sovint troben complicat l'entorn laboral, ja que tenen dificultats en ambients nous. A causa d'això, sovint necessiten algun nivell de recolzament en el lloc de treball. La major part d'aquest suport pot ser molt fàcil de proporcionar, com assegurar que les instruccions siguin clares o que la jornada s'estructuri amb prioritats clares. Aquest, juntament amb facilitar les relacions socials amb superiors i companys, és el paper del mediador o mediadora laboral que acompanya a la persona amb TEA en un programa d'ocupació amb suport, que treballa al costat de l'empleat fins que totes les parts se sentin còmodes en l'entorn laboral. Actualment, són moltes les empreses que han descobert que amb el suport adequat, és altament positiu incorporar a persones amb TEA als seus processos de producció. Però si lloable és l'aposta del món empresarial per incloure al nostre col·lectiu dins de les seves iniciatives, és igualment valuós el paper d'aquestes entitats que desenvolupen programes especialitzats de suport a l'ocupació i que, més que mai, fan vàlid el lema que aquest any ens acompanya en aquest dia: ‘Autisme i treball, junts és possible’. Aquestes entitats afronten diversos problemes davant l'engegada d'aquests programes: escassetat de recursos, dificultats en el finançament, imatge errònia dels TEA al món empresarial, limitat accés de nous candidats, etc. L'ocupació per a una persona amb TEA significa quelcom més que un treball. És, sens dubte, una eina que incideix positivament en la seva autonomia i independència, promovent el desenvolupament personal i, per tant, millorant la seva qualitat de vida. És per això que, a més d'agrair a totes les iniciatives empresarials que es preocupen pel món de l'autisme, ens agradaria que, any rere any, noves empreses s’anassin sumant a aquest model de progrés que va molt més allà de la filantropia o de la responsabilitat social corporativa de la qual tant es parla, i en tants contexts. Suposa un pas important per a la consecució i consolidació d'una societat en la qual tots ens sentim integrats i en igualtat d'oportunitats. Avui, més que mai, que parlam d'autisme i ocupació, és menester que ens facem ressò de l'article 27 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les persones amb discapacitat, dedicat expressament a l'ocupació, per demanar que l'enumeració d'aquests drets transcendeixi més enllà del paper i sigui efectiva. Aquest pas tan transcendent és clau per a la consecució d'aquest objectiu comú que perseguim tots, que és el progrés. Per tant, estam convençuts que partint des del compromís social compartit, aconseguirem fer productives totes les potencialitats, motivació, fiabilitat, resistència i tenacitat d'aquests treballadors, que aportaran finalment a la societat, en general, més d’allò que fins ara hem estat capaces d'oferir-los a ells.
|
|
