L'Hospital Universitari de Son Espases va acollir el passat divendres 30 de maig la I Jornada sobre Intel·ligència Artificial Aplicada a la Psicologia, una trobada promoguda pel Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) que va reunir ponents destacats per analitzar el doble impacte que comporta el creixement imparable d'aquesta tecnologia: el seu potencial transformador en l'àmbit psicològic, així com els reptes ètics i professionals que planteja la seva implementació.
Més d'un centenar de professionals es varen donar cita en la jornada, que va assenyalar com a principals conclusions el gran potencial de la IA com a eina terapèutica, però que en cap cas reemplaça l'essència humana de la Psicologia. Així mateix, es va indicar el paper fonamental de la formació professional, la regulació ètica i la recerca per minimitzar els riscos. Finalment, el major desafiament que perceben els experts és combatre la soledat i l'aïllament social que es detecta tot i estar hiperconnectats i repensar l'ús d'aquesta tecnologia en l'àmbit sanitari en general i de la salut mental, en particular. La tecnologia ha de facilitar la reconnexió humana, no aïllar les persones en un món virtual.
La jornada va comptar amb la presència destacada de la directora general de Salut Mental del Govern de les Illes Balears, Carme Bosch; del degà de la Facultat de la Psicologia de la UIB, Juanjo Montaño; i del degà del Col·legi, Javier Torres.
En el seu discurs de benvinguda, Javier Torres va destacar que la intel·ligència artificial (IA) es percep com una eina de gran valor per complementar i potenciar la feina dels psicòlegs, però mai substituir la seva tasca. Sobre això, va subratllar les oportunitats que ofereix la IA, com detectar senyals d'alarma primerenques en salut mental i assistir en l'anàlisi clínica amb eines innovadores. Tanmateix, va emfatitzar que la relació humana, l'empatia i el judici clínic són insubstituïbles, ja que la IA no té consciència i sensibilitat per entendre els matisos del patiment humà.
A més, Torres va recalcar la importància d'abordar la IA amb criteris ètics clars i supervisió professional, evitant caure en visions ingènues o alarmistes. Per aquest motiu, el degà va destacar que la IA ha de ser liderada pels professionals de la Psicologia per garantir el seu ús segur i ètic, i que el seu veritable valor rau a evolucionar la pràctica sense perdre l'essència humana de la teràpia. Torres va concloure agraint la presència d'assistents i ponents, i va expressar la seva confiança en què la jornada fomentaria un diàleg crític i constructiu sobre el futur de la Psicologia en l'era digital.
Intervenció de Lucía Halty Barrutieta
Lucía Halty Barrutieta, directora de la Càtedra d'Innovació i Salut Mental Digital de la Universitat Pontifícia de Comillas (Madrid), va advertir sobre la doble cara de la IA en Psicologia. Mentre la IA predictiva ajuda a identificar patrons a partir de dades, la IA generativa —capaç de simular empatia i crear continguts— està sent usada per joves per establir relacions emocionals, i fins i tot romàntiques, amb màquines.
“Hem de preguntar-nos per què una persona prefereix parlar amb un xatbot abans que amb un ésser humà”, va assenyalar Halty, qui va alertar sobre casos de suïcidis vinculats a respostes d'IA i la paradoxa que les apps de salut mental prioritzin l'"enganxada" de l'usuari sobre el seu benestar real contravenint els principis terapèutics.
Halty també va subratllar l'impacte de la IA en tres àmbits clau: la teràpia (com a suport estructurat), l'acompanyament (incloent-hi connexions emocionals o romàntiques) i la definició de propòsit personal. Va emfatitzar la necessitat que els professionals no siguin receptors passius, sinó que es formin per integrar aquestes eines de manera ètica i efectiva. Així mateix, va advertir sobre la falta de validació científica en moltes aplicacions i va advocar per una regulació contundent, com la certificació europea (CE), per garantir transparència i seguretat en l'ús de tecnologies relacionades amb la salut mental. El seu missatge final va ser clar: la IA pot ser una aliada, però requereix un enfocament crític i responsable.
La jornada va continuar amb la presentació i anàlisi de tres experiències realitzades per equips de recerca de la Facultat de Psicologia de la UIB relacionades amb la IA:
- ¿IAgobi o IAjuda? L'impacte de la Intel·ligència Artificial (IA) en l'alumnat universitari, el projecte de recerca que estan duent a terme entre alumnat universitari les psicòlogues Silvia Ortiz-Bonnín, professora titular al Departament de Psicologia de la UIB, i Joanna Blahopoulou, professora adjunta al Departament de Psicologia de la UIB.
- Què opina la teva ANSIETAT laboral sobre la IA?, estudi liderat per Olivia Gracia Caño Zuehlsdorff, Facultat de Psicologia de la UIB, que observa com la IA està transformant el sector laboral i, en concret, el grau d'ansietat i d'inseguretat que aquesta transformació està generant en diferents grups de població.
- Anàlisi funcional de la interacció terapèutica en models d'intel·ligència artificial des de l'anàlisi de conducta, a càrrec de Federico Leguizamo Barroso, Jordi Llabrés Bordoy i Lorenzo Lorenzo Morán, psicòlegs de la Facultat de Psicologia de la UIB. El projecte de tesi proposa que el professional de la Psicologia sigui el filtre entre la IA i el pacient, una idea que no és nova i que consistiria en un sistema que en comptes de fer el seguiment al pacient faria un seguiment de la IA.
Taula rodona
Després d'una breu pausa, el debat va continuar amb una taula rodona sobre La IA aplicada a la Psicologia vista des de l'Enginyeria, l'Empresa, la Psiquiatria i el Dret. Moderada per Dora Castro, vicedegana de la Facultat de Psicologia de la UIB, varen intervenir Mateu Oliver, degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de les Illes Balears; Marc Revert, CEO d'Orga IA; Miquel Lázaro, metge psiquiatre president de SIMEBAL i CESM; i Diego Fanjul, advocat especialista en Dret i Intel·ligència Artificial. Les principals conclusions que es varen extreure d'aquest debat varen ser la necessitat de regular l'ús de dades en aplicacions relacionades amb la salut mental, així com garantir la transparència, especialment en IA generativa. Així mateix, els convidats varen coincidir que ben utilitzada i coneixent les seves limitacions, la IA servirà per millorar la qualitat de vida dels pacients. Per això varen assenyalar la necessitat de formació.
La psicòloga Aránzazu Junquera, coordinadora d'Innovació Docent i de Pràctiques de Postgrau a la Facultat de Ciències Biomèdiques i de la Salut de la Universitat Alfonso X el Sabio, Madrid, va clausurar l'esdeveniment de forma magistral assegurant que la IA pot ser una gran ajuda en moltes tasques, com administrar tests psicomètrics, realitzar informes estructurats o detectar patrons. Això no obstant, "com reconeix la pròpia IA, no pot sentir ni sostenir afecte genuí, nucli irremeiable del treball clínic dels psicòlegs, ni substituir el vincle humà en teràpies de dol o trauma. Junquera va coincidir també que avui la pregunta clau que hem de fer-nos és: "Què ens està passant com a societat perquè cerquem socialitzar amb una màquina?".
Intervenció de Aránzazu Junquera
