La comorbilidad psiquiàtrica entre trastorn per ús de substàncies (TUS) i altres trastorns mentals (OTM) té una elevada prevalença, encara que no exactament coneguda: els estudis donen xifres dispars segons mètode diagnòstic, si es tracta de població general o d'un recurs assistencial en el qual s'ha dut a terme la valoració. La importància d'aquesta comorbilidad radica no sols en aquesta alta prevalença, sinó també en la seva gravetat clínica i social, el seu difícil maneig i la seva associació amb mals resultats per als subjectes afectats: més urgències hospitalàries psiquiàtriques, una major taxa d'hospitalització, major prevalença de suïcidi… (Torrens et al., 2015; Pascual et al., 2017).
Per això, diagnosticar i adequar recursos de tractament per a les persones amb un trastorn addictiu i un altre trastorn psiquiàtric és un repte important per al Sistema Nacional de Salut a Espanya. En aquests moments, no es disposa d'un registre que permeti delimitar quantes persones compten amb un doble diagnòstic o «diagnòstic dual» en els diferents recursos encarregats del tractament en conductes addictives. Per això, encara que és important coordinar estratègies per a la detecció i el correcte tractament de pacients amb trastorns comórbidos, la veritat és que el principal repte actualment és conèixer amb la major concreció possible a què s'ha de donar resposta.